Ja fa gairebé cinc anys que el Museu del Modernisme de Barcelona va obrir les seves portes per homenatjar aquesta corrent artística que va ser especialment fructífera a Catalunya a finals del segle XIX i les dues primeres dècades del XX.

Amb diferents denominacions en funció del país en què es desenvolupava –Art Nouveau, a Bèlgica i França; Modern Style, als països anglosaxons; o, Jugendstil, a Alemanya–, el Modernisme va representar una ruptura amb els estils arbitraris de l’època, oferint una estètica nova que s’inspirava en la naturalesa i que incorporava nous materials derivats de la revolució industrial, com el vidre i el ferro. A més, les estructures i suports metàl·lics actuaven al mateix temps com a elements estructurals i ornamentals, sense necessitat de ser dissimulats.

La fusta també va experimentar la seva pròpia evolució durant el Modernisme. Com a material constructiu, va adoptar formes recarregades amb un clar predomini de la corba, l’ornamentació vegetal i dissenys originals i sorprenents. L’exponent català més internacional del modernisme és sens dubte Antoni Gaudí, que a banda del seu extraordinari llegat arquitectònic, va deixar una acurada col·lecció de peces de mobiliari. Avui repassem algunes icones del modernisme i del mobiliari modernista.

Casa Tassel, l’origen de la corrent

Situada a Brusel·les, la Casa Tassel és obra de l’arquitecte belga Víctor Horta i es considera el primer edifici de l’Art Nouveau. Els principals materials emprats en la construcció d’aquesta casa de tres pisos són el ferro, el vidre, la fusta, la pedra i la ceràmica. Tot i que la façana ja s’hi destaca l’estètica modernista, és a la decoració interior on es fa més palès el nou estil.

Un vestíbul octogonal precedeix l’escala principal amb columnes de ferro que simulen la forma d’arbres i recorden un bosc de corbes en moviment. Aquesta mateixa idea de sinuositat i inspiració vegetal també es repeteix a la barana i al mural de les parets.

Foto: Andreas Schwarzkopf

La cadira Hill House, de Mackintosh

El respatller llarg i esvelt d’1.41 metres d’alt en forma d’escala és el tret més diferencial de la cadira Hill House. Dissenyada per l’escocès Charles Rennie Mackintosh el 1902, la peça és de fusta de freixe lacada en negre i s’inspira en les formes celtes i japoneses.

L’objectiu de la cadira no era funcional, sinó decoratiu, un objecte concebut com una obra d’art en sí mateix que juga amb la simetria i la linealitat. La casa Cassina fabrica la cadira Hill House des del 1973.

Foto: Son of Groucho

Banc Casa Calvet Flores, d’Antoni Gaudí

Com a mostra d’ostentació i riquesa, l’industrial burgès del cotó Pere Màrtir Calvet va encarregar a Antoni Gaudí la construcció d’un immoble i el disseny del seu mobiliari. El banc Casa Calvet Flores és una de les peces més destacades dels mobles, que originalment presidia la sala de juntes de l’habitatge.

De talla ornamental, es tracta d’una peça de fusta de roure envernissada amb capacitat per a tres persones. Crida l’atenció la unió totalment voladissa entre els braços i el respatller i les flors i motius florals que decoren el respatller.