Hi ha qui pensa que no cal fer bonic tot allò que no es veu i, per tant, ni li passa pel cap invertir el mínim esforç en aconseguir que els acabats de la seva creació tinguin el mateix estàndard de qualitat que la resta del producte. En canvi, hi ha qui creu que cada racó d’allò que fa mereix la mateixa cura i, per tant, dedica hores i mim en aconseguir el millor resultat, es vegi o no. En el fons, es tracta de contraposar dues maneres de fer: valorar les coses pel que semblen i valorar-les pel que són.

05-culturaEn qualsevol tipus d’expressió artística o àmbit de creació –literatura, pintura, arquitectura, música, teatre, escultura, cinema…– distingim entre el que ens agrada més i el que no tant. Generalment, el nostre criteri es fixa en allò que percebem a primera vista, però què passa si fem una inspecció una mica més detinguda? El més probable és que acabin sorgint “cosetes” que no ens fan el pes; sovint són els detalls, els acabats, els serrells, els extres… Si el creador ha tingut en compte aquestes “cosetes”, el resultat serà òptim.

També en el treball de la fusta, que al cap i a la fi és el resultat de l’expressió artística d’un creador (dissenyador, arquitecte, ebenista…), és important distingir entre el que és autèntic i el que ho sembla. El disseny precís de cada detall, el gust pels materials de qualitat, la selecció de les fustes nobles, l’ús de les tècniques més indicades per a cada cas (independentment de la seva complexitat), el diàleg continu amb l’usuari final per avaluar l’adequació a les seves necessitats, el compromís per la feina ben feta… Tot plegat és important per millorar no només la qualitat percebuda sinó també la qualitat real. Perquè, al cap i a la fi, és una qüestió d’autenticitat, de ser un autèntic professional i no només semblar-ho.

01-culturaCal fomentar el que podríem anomenar la cultura del detall, buscar l’excel·lència en cada fase del procés d’elaboració d’una estructura de fusta, un moble, qualsevol objecte de decoració o construcció… I hem d’educar el gust per ser capaços d’aspirar a la màxima qualitat en el detall, que és l’expressió i la síntesi de la perfecció.